Mites i llegendes del cant

A aquestes alçades de l’any, i amb l’arribada del fred, segur que moltes de vosaltres ja haureu patit els primers refredats: tos, mucositat, malestar… i és per això que m’he decidit a estrenar la nova secció del blog “mites i llegendes” parlant precisament d’alimentació i cant, i més concretament dels controvertits làctics. Agafint-se que ja aviso que venen curves 😉

Campanya de Brenna. Fresh milks products

Campanya de Brenna. Fresh milks products

Segur que molts de vosaltres que m’esteu llegint, haureu sentit alguna vegada allò de que els làctics s’han d’evitar en sobremanera perquè ens produeixen molta mucositat, o mucositat més viscosa que no deixa vibrar bé les cordes…us és familiar?

De fet, si heu anat més enllà i heu fet alguna cerca sobre el tema si us ha picat prou la curiositat us haureu trobat amb molts, que dic molts, centenars… o milers…bé, no ho se, molts! Articles del tipus “10 coses que tot cantant ha d’evitat” “les 7 coses que no has de pendre abans de cantar” “5 aliments que perjudiquen les teves cordes vocals” i un llarg etc i seeeempre apareixien els làctics com si del mateix dimoni es tractés, us sona?

Us sona també allò de que una mentida repetida moltes vegades acaba sent veritat?

Però si ho diu tanta gent? Que hi ha de cert en tot això? És un mite?

Analitzem-ho!

“Tota la vida s’ha fet així”

Si em donessin un euro cada vegada que he sentit que els làctics són dolents per alguna cosa….

En el mon dels cantats està molt extés i és una creença molt arrelada que la llet provoca un augment de mucositat, i fins i tot he tingut algun professor que ens ho prohibia (!!), i doncs que has de fer si t’ho diuen tots (o molts) professors de cant i quan consultes hi han milers i milers d’entrades donant-los-hi la raó? Doncs creure-t’ho…

Però no només en el mon del cant, sino que la cosa s’ha arribat a extendre fins i tot com a recomanació en algun centre d’atenció primària quan arriba algun pacient amb molta mucositat.

Anys més tard, ara ja com a biòloga i professora de dietètica, va tornar a sortir el tema en un debat molt interressant amb els meus alumnes. Així d’entrada, i com a mode d’spoiler, que sapigueu (si no ho sabeu ja) que els làctics no gaudeixen de gaire bona premsa, i algú a classe em va preguntar si era veritat que si estava refredat no podia pendre làctics. Automàticament vaig pensar en aquell (molts) professors de cant meus que m’havien jurat i perjurat precisament el mateix i vaig decidir investigar una mica.

Què ens diu l’evidència científica

Fent una cerca a pubmed amb les paraules clau “milk” i “mucus”, vaig poder fer una selecció dels articles més representatius per a nosaltres cantants (les referències us les deixo a sota de l’article). 

En un un estudi amb 60 voluntaris a qui es va analitzar la quantitat de moc de manera quantitativa en grams que produien després d’haver-los inoculat el virus del refredat, van veure que no variava en funció de si prenien llet o no.

En un assaig clínic de doble cec amb 125 persones a qui s’els va donar llet i placebo (llet de soja tractada perquè tingués el mateix gust que la llet) i a qui posteriorment se’ls va demanar quins simptomes tenien,  es va observar que els dos grups presentaven un augment de símptomes però sense diferències entre ells, concloient els autors que la clínica no era deguda a la llet de vaca, ja que també es va produir amb la llet de soja.

En un altre estudi del mateix grup investigador, realitzat amb 60 voluntaris als que s’els va inocular el virus Rhinovirus-2 per provocar un refredat i als que s’els va fer el seguiment per avaluar els simptomes respiratoris i la ingesta de llet, no es va observar relació entre els vasos de llet i els simptomes respiratoris, però, i aquí bé la dada curiosa, els que creien que la llet produïa mocs, manifestaven tenir més simptomatologia de congestió nasal, però sense un augment objectiu de la mucositat.

I d’aquest estil molts altres estudis que no esmentaré per no allargar-me gaire més però que us deixo a la bibliografia. En aquest article ho analitzen amb més deteniment, i conclouen:

“La creença que la llet produeix mocs està arrelada a un determinat sector de la població. Les persones que creuen que la llet augmenta la mucositat manifesten tenir més simptomatologia respiratoria que les que no ho creuen, però el que ens diu l’evidència és que no s’ha pogut demostrar un augment real”

D’on ve aquesta creença?

Ara ja sabem que és un MITE!… Però la meva següent pregunta, d’on ve aquesta creença? Perquè tothom la repeteix fins a la sacietat? Fins i tot metges de capçalera i pediatres?

Doncs sembla ser que la relació ve de lluny, hi ha una investigació històrica que remonta aquesta creença fins l’any 1204, any en que un metge jueu de la cort de Maimonides va escriure un informe sobre l’asma popularitzant la idea de que la sopa podria ajudar als refredats i que la llet produïa flemes i mucositats, i en l’any 1948 un metge anomenat Benjamin Spock va publicar un llibre que va convertir en un bestseller de l’època i en el que s’aconsellava no pendre llet durant els refredats o episodis d’asma perquè els làctics augmentaven la producció de mocs i flema. Aquests consells van calar fort a la societat i la creença (com ja sabeu) ha perdurat fins ara. 

Aquí hauríem de fer una classe d’aparell digestiu i de perquè és tan ilògic pensar que quelcom que et menjes té un efecte inmediat i directe sobre la mucosa de les teves cordes vocals, però penseu que tot el que menjem i bevem, ha de passar primer pel nostre aparell digestiu i que allà es descomposa amb nutrients, que passen a la nostra sang, que passen al fetge i que allà es “decideix” cap a quines cèl·lules i metabolisme van parar, per tant la lactosa es trenca i es converteix en glucosa que servirà per fer energia i el greix de la llet o triglicèrids als adipòcits o teixit adipòs a fer reserva, o s’utilitzaran per sintetitzar d’altres substàncies que el nostre cos necessiti i així successivament, per tant pensar que si jo bec llet s’en va directament cap a les vies respiratories…doncs home, vist així no té gaire sentit,no? Si és que a més no són ni el mateix conducte!

Si, però…

En un dels articles consultats, tenen una hipòtesi que podria explicar d’on ve aquesta associació. Una vegada més intentaré fer “inteligilble” alguns dels processos metabòlics que es duen a terme quan prenem llet. Resulta que quan es descomposa la llet, al nostre colon es produeix una substància que en condicions d’inflamació (patologiques per tant, no en poblacio sana) sembla que incrementa la producció d’un tipus de mucositat, però en les cèl·lules dels intestins, i aquesta relació només s’ha pogut comprovar in vitro. Potser d’aquí vindria la semblança entre un i altre moc, i algú podria aventurar que aquesta substància que es produeix al còlon pugui passar a la sang i arribar a les mucoses respiratories i fer el mateix, però com he dit és només una hipòtesi que no s’ha pogut demostrar encara.

Que penso jo? Docs exactament el que es diu en aquest altre article  “que la textura de la llet i els làctics en general, en ser tan greixosa, pot fer que algunes persones creguin que el seu moc o saliva sigui més espessa i dificil d’empassar, però no hi ha evidència (i de fet hi ha proves de tot el contrari) de que la llet condueixi a una excessiva secreció moc“

Així doncs i en conclusió: 

Si no t’agrada la llet, no en beguis… i tampoc no cal que busquis excuses 😉 que ningú t’ha de jutgar. 

I si ets dels que quan estan refredats els agrada arraulir-se amb la seva manteta amb un bon got de llet calenta…endavant! La teva veu no s’en ressentirà.

I així s’acaba aquest article, sent-te lliure de comentar i si t’ha agradat, no dubtis en compartir-lo a les teves xarxes o amb qui creguis que li pugui interessar. I si no et vos perdre altres articles com aquest, pots subscriure’t a la newsletter!

Fins a la propera, 

Referències

  1. Pinnock CB, Graham NM, Mylvaganam A, Douglas RM. Relationship bet­ween milk intake and mucus production in adult volunteers challenged with rhinovirus-2. Am Rev Respir Dis. 1990;141(2):352-6.
  2. Aparicio Vizuete A, Rodríguez-Rodríguez E, Lorenzo Mora AM, Sánchez-Rodríguez P, Ortega RM, López-Sobaler AM.[Myths and fallacies in relation to the consumption of dairy products].Nutr Hosp. 2019 Aug 27;36(Spec No3):20-24. doi: 10.20960/nh.02801.PMID: 31368336
  3. Pinnock CB, Arney WK. The milk-mucus belief: sensory analysis compa-ring cow’s milk and soy placebo. Appetite. 1993;20:61-70.
  4. Arney WK, Pinnock CB. The milk mucus belief: sensations associated with de belief and characteristics of believers. Appetite. 1993;20:53-60.
  5. Thiara G, Goldman RD. Milk consumption and mucus production in children with asthma.Can Fam Physician. 2012 Feb;58(2):165-6.PMID: 22337739 
  6. Bartley J, McGlashan SR.Does milk increase mucus production?Med Hypotheses. 2010 Apr;74(4):732-4. doi: 0.1016j.mehy.2009.10.044. Epub 2009 Nov 25.PMID: 19932941
  7. Alex Matthews-King “Belief that milk makes cold mucus and phlegm worse is a medieval myth” The Independient

¿Quieres estar al día de las novedades en formaciones, clases y ofertas de Smart Sing?

SUSCRÍBETE A LA NEWSLETTER!